Primer van ser les neveres atrapades a Calais, després la coordinació dels equips els caps de setmana i, ara, els problemes de distribució. El resultat? El ritme de 60.000 dosis a la setmana –l’objectiu que s’havia marcat la Generalitat en la campanya de vacunació contra el coronavirus– només s’ha aconseguit durant dues setmanes.

Davant d’aquesta nova garrotada a les expectatives de sortir del pou, l’estratègia de la Generalitat ha estat garantir la segona dosi, i això ha fet que, per primera vegada, les segons dosis hagin superat el nombre de primeres dosis, segons dades de la Conselleria de Salut.

Vacunació per comarques

La mitjana de població vacunada a Catalunya és, a hores d’ara, del 2,4%, però no totes les comarques porten la mateixa embranzida.

El Pallars Jussà i el Moianès són capdavanters, amb més d’un 4% dels seus ciutadans vacunats amb una primera dosi. A la cua, l’Alt Empordà i la Selva, amb l’1,5%. L’administració de segones dosis també avança de manera desigual, però mantenint el podi de les comarques amb més dosis innoculades.

Clica sobre cada comarca per a més informació.

Els plans de vacunació

La UE s’havia posat com a objectiu tenir el 70% de la població adulta vacunada a finals d’estiu. Ho va anunciar, a bombo i plateret, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.

Salut reconeixia en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquesta fita era ara per ara del tot impossible.

Per assolir els objectius marcats per Brussel·les i tenint en compte que calen dues dosis per persona, caldrien 250.000 dosis a la setmana, una xifra que triplica les millors setmanes d’ençà que va començar la campanya de vacunació el 27 de desembre passat.

El pols de la UE i els laboratoris

La tensió pels endarreriments s’ha fet evident. A l’anunci de Pfizer-Biontech de reduir temporalment l’enviament de vacunes, s’hi sumava el d’Astra-Zeneca, fet que ha estat la gota que ha fet vessar el got.

L’anunci del laboratori ha despertat indignació arreu d’Europa. Aquest ajornament posa en perill les campanyes de vacunació, el temps entre la primera i la segona dosi i la data de caducitat del malson.

Itàlia ja ha anunciat una demanda contra Pfizer per incompliment de contracte. El govern argumenta que amb la salut dels italians no s’hi juga; tampoc amb les seves expectatives.

Sembla mentida, però tot plegat era previsible. Al seu llibre “Factfulness”, publicat el 2018, el divulgador científic Hans Rosling situava una pandèmia global entre els cinc riscos més grans per a la humanitat. Molts altres científics feia anys que alertaven els polítics, però ells com si sentissin ploure.

Centenars de milers de morts després i amb l’economia a l’UCI, podrem dir que hem après alguna cosa? Només el temps ho dirà.