D’ençà que va començar el 27 de desembre passat, la campanya de vacunació contra el coronavirus es podria definir de muntanya russa. Primer van ser les neveres atrapades a Calais, després la coordinació dels equips els caps de setmana i, més recentment, la manca de dosis. Setmanes més tard i mentre el Regne Unit i els Estats Units miren la Unió Europea pel retrovisor –amb queixa inclosa de l’OMS per la lentitud dels europeus–, sembla que les coses es comencen a posar a lloc. Per primera vegada, Catalunya ha superat les 256.000 primeres dosis en una setmana, una xifra que permet veure el final del túnel una mica més a prop.

Vacunació per comarques

La mitjana de població vacunada a Catalunya supera ja el 13%, més d’un milió de persones, però no totes les comarques porten la mateixa embranzida.

El Pallars Jussà i Les Garrigues són capdavanters, amb més d’un 18% dels seus ciutadans vacunats amb una primera dosi. A la cua, el Baix Penedès, amb un 9%, seguit l’Alt i el Baix Empordà, amb l’11%. L’administració de segones dosis també avança de manera desigual.

Clica sobre cada comarca per a més informació.

Els plans de vacunació

La UE s’havia posat com a objectiu tenir el 70% de la població adulta vacunada a finals d’estiu. Ho va anunciar, a bombo i plateret, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.

Per assolir els objectius marcats per Brussel·les i tenint en compte que calen dues dosis per persona, a Catalunya d’hauries de posar més de 407.000 dosis a la setmana, una xifra que queda molt per sota de les 296.000 que es va inocular entre el 26 de març i l’1 d’abril, la xifra més alta des que va començar la campanya de vacunació.

El pols de la UE i els laboratoris

La relació entre la Comissió Europea i les farmacèutiques és de tot menys plàcida. En mig d’aquest foc creuat hi ha els ciutadans, que no saben si els endarreriments són culpa d’unes farmacèutiques massa acomodades o d’uns funcionaris a Brussel·les que no van saber fer un contracte d’aquestes magnituds.

Sigui per incompetència d’uns o d’altres, la reacció dels governs europeus als retads ha estat demandes i bloquejos de les exportacions de les vacunes.

Sembla mentida, però tot plegat era previsible. Al seu llibre “Factfulness”, publicat el 2018, el divulgador científic Hans Rosling situava una pandèmia global entre els cinc riscos més grans per a la humanitat. Molts altres científics feia anys que alertaven els polítics, però ells com si sentissin ploure.

Centenars de milers de morts després i amb l’economia a l’UCI, podrem dir que hem après alguna cosa? Només el temps ho dirà.